Idioma: Catalán

"Als Patsos Catalans no es van poder cursar estudis de veterinária fins a l'any 1982, data en qué' la Facultat de Veterinária de la Universitat Autónoma de Barcelona va comen çar la seva tasca docent. Aquesta mancan ça, afegida als condicionants histórics viscuts, ha comportat una castellanització de molts dels termes específlcs emprats en veterinória i rarnaderia. D'altra banda, en les dan-eres décades, la ramaderia catalana ha sofert canvis molt importan ts, especialitzantse, mecanitzant-se i adaptant-se rópidament a les noves tecnologi es. Amb aquests canvis, han aparegut un seguit d'estris, conceptes i técniques d'explotació nous per als quals a manca d'un nom catalá reconegut, massa sovint, s'ha manllevat el nom castell'i o anglés."

Amb aquesta idea començava l'escrit que l'any 1985 els veterinaris que várem iniciar el present Diccionari adreçávem al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu era sistematitzar els noms catalans d'aquesta área del saber, definint-los en un diccionari. L'any 1982 un grup de veterinaris col. legiats havíem iniciat aquesta tasca com a resposta a la crida feta pel president del Col.legi de Veterinaris de Barcelona en nom de la Fundació Agrícola Catalana i del mateix Col.legi.

Cap deis que várem iniciar aquest projecte en aquells moments no sospitava a qué ens enfrontávem quan várem decidir ser més ambiciosos i canviar la idea inicial d'un vocabulari de termes veterinaris i ramaders tradicionals per la d'un diccionari complet i modern de veterinária i ramaderia que inclogués terme, categoria gramatical, definició i equivaléncies en castellá, francés i anglés.

Permeteu-me fer un xic d'histéria i explicar breument la tasca realitzada com a reconeixement a les persones que han treballat en l'elaboració d'aquest diccionari.

Inicialment es va procedir al buidatge del Vocabulari médic de l'Académia de Ciéncies Médiques de Catalunya i de les Balears, del Dictionnaire des termes veterinaires et zootechniques de M. Villemin i del Diccionari de la llengua catalana d'Enciclopédia Catalana. Els termes seleccionats, que s'escrivien amb llapis en fitxes de cartolina, es revisaven, es discutien un a un i si calia es modificaven. Aquesta tasca, va finalitzar el juny de 1986 amb 9.337 fitxes elaborades.

A partir de l'any 1986 una persona de la Fundació Agrícola Catalana va mecanografiar les fitxes elaborades a má, mentre que l'equip va continuar completant les equivaléncies en altres liengües fins a finals de 1988.

A continuació, es va iniciar el treball per ámbits temátics préviament definits en un arbre de camp. Cada membre de l'equip es va encarregar d'uns dominis determinats i va elaborar els nous termes tot codificant-los d'acord amb l'arbre de camp. El TERMCAT ens va donar a conéixer la seva metodologia, ens va indicar uns criteris terminológics de partida ¡ ens va permetre introduir tots els termes en una de les seves bases de dades. Totes aquestes tasques van finalitzar l'octubre de l'any 1993; el Diccionari ja comptava amb 10.968 termes.

Arribat aquest punt, juntament amb el TERMCAT sabíem que calia el treball conjunt de terminólegs i especialistes en les diverses árees del diccionari per aconseguir una obra equilibrada, actual i de qualitat científica i terminológica. A més, amb la Fundació Agrícola Catalana i el Consell de Col.legis Veterinaris de Catalunya també véiem la necessitat de planificar el treball amb vista a una finalització programada i assumibie. És per aixó que várem creure que calla efectuar un conveni entre les parts esmentades.

Aquestes necessitats implicaven reduir el nombre de termes existents fins a uns 4.000, fet que ens neguitejava ja que volíem realitzar un diccionari complet de veterinária. Aquesta voluntat, peró, ens va portar finalment a un dicdonan amb més de 6.000 termes, on a excepdió de l'anatomia i la histologia, es contemplen totes les árees de la veterinária.

El desembre de 1996, vam recopilar la bibliografia utilitzada, vam classificar ~l codificar els termes que encara no ho estaven i vam eliminar els termes que no complien les condicions de i'arbre de camp o eis criteris de terminoiogia definits préviament pel TERMCAT.

Finalment el 30 d'octubre de 1997, es va efectuar la signatura del conveni ¡es va iniciar l'últim peníode d'elaboració del diccionari. Es fa difícil d'explicar, ni que sigui breument, la tasca realitzada en aquest últim ¡ decisiu període per la compiexitat del pro jecte, pel gran nombre de persones que hi varen treballar i per la gran quantitat d'hores de feina que moltes d'elles hi van haver d'esmerçar.

En primer lloc, i en estreta cololaboració, les persones encarregades de la coordinació científica i de la coordinació terminológica várem definir detalladament els cnitenis d'inclusió de termes en cadascuna de les árees d'acord amb uns objectius realistes ¡ abastables. Després, i progressivament al llarg de tot el treball, la persona encarregada de la direcció terminológica va designar els terminólegs que havien de treballar en el diccionari, ¡ la persona encarregada de la dírecció científica va cercar eis especialistes. El métode de treball es va fonamentar en la comunicació sistemática de les persones encarregades de la coordinació científica i de la coordinació terminológica, alhora que aquestes es comunicaven amb els respectius equips científic ¡ terminológic.

Es pot dir, en relació amb la tasca deis especialistes, que el trebaii de cadascun d'ells en cadascuna de les árees es va subdividir en tres fases. En la primera, l'especiaiista va haver d'efectuar una revisió deis termes existents per comprovar si en mancaven o en sobraven d'acord amb eis criteris d'inclusió estabierts i, si feia al cas, proposava variacions a aquests criteris. En una segona fase, l'especialista va repassar a fons tots eis termes, vaiidant, completant, modificant o proposant les definicions quan corresponia i responent les preguntes que els terminólegs u plantejaven. En la tercera i última fase, l'especialista va efectuar una llegida detallada final per donar-hl el seu vistiplau definitiu.

En relació amb la tasca deis terminólegs, l´elaboració de cadascuna de les árees va suposar la realització de les tasques següents: recerca bibliográfica actualitzada per a la validació i compleció de les informacions; selecció de la terminologia d'acord amb l´abast temátic objecte del treball; buidatges de termes; recerca d'equivaléncies; detecció i estudi de les formes neológiques que calia que fossin aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT; redacció homogénia i sistemática de les definicions a partir deis trets semántics pertinents; establiment de les relacions de sinonimia, i assignació de la categoria gramatical deis termes.

Després de determinar la forma de presentació de l'obra, el 8 de maig de 2001, es va donar per tancada i es va iniciar el procés de publicació que ha culminat en el diccionari que teniu a les vostres mans.

Vull expressar el meu reconeixement a Josep Pere López i Ros, que va trebailar intensament i amb una gran il.lusió en aquest diccionari, i a Joan Roseil 1 Molins i Daniel Pagés 1 Raventós, que van ser presidents de la Fundació Agrícola Catalana i impulsors d'aquest projecte des deis seus inicis i que malauradament no l'han pogut veure finalitzat.

També vull donar les grácies a tots els especialistes i cololaboradors que d'una forma totalment desinteressada han esmerçat el seu saber i bona part del seu temps, sempre escás, en aquest projecte.

Així mateix, cal destacar el suport de les persones i de les institucions que, en el marc de la Comissió de Seguiment del projecte, han impulsat l'elaboració d'aquesta obra i l'han feta possible: Oriol Comas i Vancelis i Xavier Maluquer, vicepresident i patró, respectivament, de la Fundació Agrícola Catalana; Jaume Balagué i Estrems i Francesc Monné i Orga, expresident i president del Consell de Col.legis Veterinaris de Catalunya, respectivament; Ester Franquesa i Bonet, directora del Centre de Terminologia TERMCAT, i especialment Jaume Carrasco i Nualart, de la Fundació Agrícola Catalana, que ha actuat com a secretan de la Comissió.

Desitjo que, malgrat les limitacions que hi pugueu trobar, aquesta obra contribueixi a assoiir els objectius que ens várem proposar quan la várem iniciar, i crec que la millor forma d'aconseguir-ho és que us resulti útil i que la feu servir.

Iscle Selga i Jorba

Nuestra opinión:

DICCIONARI DE VETERI-NÀRIA I RAMADERIA (Diccionario de Veterinaria y Ganadería). Obra de 14 x 22 cm, con 698 páginas. Obra dirigida por Iscle Selga i Jorba y editada por TERMCAT, Centro de Terminología de la Enciclopedia Catalana. Barcelona.

Fruto de un largo trabajo de muchos años y del esfuerzo de 45 especialistas, principalmente veterinarios, este Diccionario representa una exhaustiva recopilación de todos los términos de los sectores veterinario y ganadero en cuanto a la fisiología de los animales, los agentes patógenos, la epidemiología, las enfermedades, la producción animal en sí - incluyendo la nutrición, la reproducción y la genética -, la inspección veterinaria, la morfología y la etnología. Todas las especies ganaderas están incluidas, así como los perros y gatos entre los animales de compañía, aunque no los de razas exóticas, los de zoológico y los peces.
El Diccionario consta de una parte principal, en catalán, con el nombre, la forma gramatical y la definición de 5.337 términos, con su traducción al castellano, inglés y francés. Seguidamente, un Anexo sobre Etnología y otro sobre Morfología, igualmente en los 4 idiomas, describen todos los términos relacionados con estos apartados. Por último, un índice alfabético en cada uno de estos idiomas indica, con un número de referencia para cada término, el lugar en donde en la parte principal se encuentra la definición completa del mismo.
En resumen, una obra «enciclopédica», aquí en el real sentido de la palabra, cuya importancia se puede comprender leyendo el prólogo en el que el coordinador de la misma explica su larga gestación, fruto de la colaboración de los especialistas veterinarios con los lingüistas de la Enciclopedia Catalana.



Direcció terminològica
Ester Franquesa i Bonet

Coordinacló terminològica
Maria Navas i Jara

Equip de recerca
Laja Fidalgo i Ortas
Jordi Garcia i Soler
Maria Navas i Jara
Imma Parellada i Serra
Carme Pratdesaba i Orn
Anna Rius i Fernández

Normalització terminològica
Rosa Colomer i Artigas
Jordi Boyer 1 Salvadó
Sandra Cuadrado i Camps

Documentació
Mercè Sallas i Campmany

Edicíó
Pilar Hernández i Abellán
Ariadna Puiggené i Riera

Especialistes

Mª Lourdes Abarca i Salat. Virologia, Bacteriologia, Micologia
Jaume Bosacoma i Cortada. Apicultura
F. Javier Cabañes i Saenz. Virologia, Bacteriología, Micologia
Agustí Camprodon i Ylla. Races porcines
Xavier Carré i Salort. Races bovines
Joaquim Castellá i Espuny. Parasitología
Pere Costa 1 Batllori. Nutrjcjó i alimentació
Josep Dolcet i Llaveria. Inspecció veterinaria, Bromatologia
Jordi Esclusa i Casamort. Inspecció veterinaria
Esther Fernández i Gimeno. Endocrinologia
David Ferrer i Bermejo. Parasitología
Amadeu Francesch i Vidal. Races avícoles
Jordi Franch i Serracanta. Trauma tismes, Clínica (Cirurgia)
Jaume Gratacós i Massanella. Morfologia, Races equines, Ramaderia
Maria Gratacós i Prat. Morfología, Races equines, Ramaderia
Joaquim Gratacós i Prat. Morfología, Races equines, Ramaderia
Aleix Guilló i Montero. Races canines, Races felines
Juan F. Gutiérrez Galindo. Parasitología
Jordi Jordana i Vidal. Gendica, Malalties hereditá ríes
Carme Juanola i Juanola. Etología, Endocrinologia
Eugénia Lastras i Menbivre. Fisiopatología. Clínica (Propedéutica i diagnosi)
Francesc Lleonart i Roca. Races de conills
Natália Majó 1 Masferrer Anatomia patológica i histopatologia
Xavier Manteca 1 Vilanova Etologia
Jordi Miró i Roig Races caprines, Races ovines, Ramaderia, Reproducció i técniques reproducti ves
Anna Ortuño i Romero Parasitología
Blanca Rigau i Pelliza. Apicultura
David Sabaté i Elias. Clínica (Terapèutica. Medicació)
Iscle Selga i Jorba. Animals de companyia, Etnologia, Inspecció veterinijría, Nutrició i ahmentació, Races bovines, Races fehines, Ramaderia, Sistemes d'identiflcació
Mercé Soler i Barrasús. Malalties bacterianes, Malalties víriques
Xavier Such ¡ Martí. Producció animal
Daniel Torrents 1 Gil. Fisiología de l'aparell digestiu
Dolors Vidal 1 Roig. Immunologia, Epidemiología
Lluís Viñas 1 Borrell. Fisiopatologila. Clínica (Propedèutica i diagnosi)


CoI·Iaboradors

Mariona Alavedra i Selga
Lourdes Bontempelli i Francisco
Santi Casademunt i Garre
Ramon Castell i Castell
Montserrat Coll del Barco
Ramon Escalé i Sabata
Huís Ferrer i Caubet
Alfred Ferret i Quesada
Pere Miquel Parés i Casanova
Martí Pomarola i Batlle
Eduard Sallés ¡ Aromir
Joaquim Segalés i Coma
Dídac Segura ¡ Aliaga
Elisabet Torras i Perpiñan

----------------

Fruto de un largo trabajo de muchos años y del esfuerzo de 45 especialistas, principalmente veterinarios, este Diccionario representa una exhaustiva recopilación de todos los términos de los sectores veterinario y ganadero en cuanto a la fisiología de los animales, los agentes patógenos, la epidemiología, las enfermedades, la producción animal en sí - incluyendo la nutrición, la reproducción y la genética -, la inspección veterinaria, la morfología y la etnología. Todas las especies ganaderas están incluidas, así como los perros y gatos entre los animales de compañía, aunque no los de razas exóticas, los de zoológico y los peces.
El Diccionario consta de una parte principal, en catalán, con el nombre, la forma gramatical y la definición de 5.337 términos, con su traducción al castellano, inglés y francés. Seguidamente, un Anexo sobre Etnología y otro sobre Morfología, igualmente en los 4 idiomas, describen todos los términos relacionados con estos apartados. Por último, un índice alfabético en cada uno de estos idiomas indica, con un número de referencia para cada término, el lugar en donde en la parte principal se encuentra la definición completa del mismo.
En resumen, una obra «enciclopédica», aquí en el real sentido de la palabra, cuya importancia se puede comprender leyendo el prólogo en el que el coordinador de la misma explica su larga gestación, fruto de la colaboración de los especialistas veterinarios con los lingüistas de la Enciclopedia Catalana.